Que fer en cas de detencio?

-Tens dret que la policia faci saber a la persuna que tu decideixis el motiu de la teva detenció i el lloc on et trobes.

-Pots designar l’advocat/da que tu vulguis. Només has de saber el seu nom i congnoms.

-Pots fer una trucada. No truquis a l’advocat/da, ja que l’avisen un cop l’has designat.

-Tens dret a utilitzar la teva llengua.

-Abans de declarar han de llegir-te els teus drets i dir-te de què t’acusen per saber de què t’has de defensar.

-Tens dret a ser assistit per un metge forense, exposa-li totes les agressions i maltractaments soferts.

-No pots declarar sense la presència del teu advocat/da. No has de cedir als interrogatoris il·legals. En cas de no ser possible, fes-ho constar en la teva declaració davant l’advocat/da i assegura’t que consti per escrit en la declaració.

-Mai et declaris culpable, nega-ho tot encara que et presionin. Tens dret a mentir. Si el procediment segueix endavant tindràs temps de preparar una bona declaració amb l’advocat/da.

[@more@]

-Tens dret a presentar un Habeas Corpus si creus que t’han detingut il·legalment. Si és acceptat pots passar directament a disposició judicial.

-Si ets menor de 16 anys, no poden detenir-te ni dur-te a la presó. Però normalment et duen a la comissaria i criden als teus pares perquè vinguin a buscar-te. Si consideren que has comès un delicte l’assumpte pot embullar-se com si no ho anessis, però mai aniries a la presó.

CONSELLS PRÀCTICS EN CAS DE DETENCIÓ.

-No signis res sense haver-ho llegit abans detalladament. No signis cap acta que et pugui culpar (pertinença d’objectes, documents, …). Si no estàs d’acord amb la transcripció de la declaració fes que te la rectifiquin.

-Ves en compte a tocar els objectes que et digui la policia, perquè es pot utilitzar en contra teva.

-Si et maltracten fes-ho constar en la teva declaració: interrogatoris il·legals, tractaments vexatoris, no deixar-te anar al WC, no deixar-te dormir, beure i/o menjar, etc. Fixa’t que quedi escrit abans de signar.

-Si esculls advocat/da d’ofici, demana que s’identifiqui ensenyan-te la documentació.

-Has de tenir en compte que només pots parlar amb el teu advocat o la teva advocadaun cop has prestat declaració davant la policia (encara que t’hagis negat a declarar) i, per tant, no et pot aconsellar abans. Després d’haver fet el tràmit de pujar a declarar tens dret a una entrevista amb l’advocat/da.

-Pots negar-te a contestar una pregunta en concret.

-Si et pregunten per la teva ideologia o per la militància tens dret a no contestar emparan-te en la constitució.

-No responguis cap pregunta que no faci referència a tu, o bé contesta que no ho saps.

-En cas de sotmetre’t a una roda de reconeixement, és obligatòria la presència de l’advocat/da.

-Si ets dona només et pot registrar una policia.

-Si estàs en recerca i captura informa el més aviat possible l’advocat/da.



1 comentari

FRASES FETES

– Al cel hi ha estrelles al mar aigua salada i al cor dels catalans la senyera i l’estelada !!!

– Cap a l’est d’un vell país, n’hi ha un altre que suspira i espera que aviat pugui ser alliberat.

– Es terra molt estimada per tots els seus habitants, 4 barres ens uneixen, i ens converteixen en catalans.

– Aquesta terra catalana aviat sera més què això, serà un país orgullós que partira espanya en dos.

– Catalunya és d’espanya: criden els faixistes satisfets, però no saben que algun dia catalunya se’n podrà desfer.

– Ens podran dir pagesos, ens podran dir camperols, però no fills de puta perquè no som espanyols.

– Tenim deficits, alguns importants. No som perfectes però som catalans.

– Dels cims dels pirineurs fins a la vall mediterrania s’esten una bandera què sempres restarà quatre barres de fortuna son díficils de tombar son fortes i orgulloses son del poble català.

[@more@]

– Molta gent diu que nosaltres som guerrepes i creguts, però nosaben de nosaltres que també som collonts.
– Si un dia el sol s’apaga i les estrelles deixen de brillar podre dir que ja no sóc català

– Si un dia hem llevo i no em sento català prepareu-me la tomba que hem deixo enterrar.

– ||*|| Independècia fins a la fin d’existència ||*||

– D’una puta i un mongol va neixer el primer espanyol.

– L’estelada no és un tros de tela cosida o pintada a mà, es una terra on és parla català. Estelada és coratge, Estelada és color, Estelada és la sang vessada pels nostres lluitadors.

– Les partes callaran quan la terra sigui lliure.

– Si viure és morir per allò que estimes, jo morro per Catalunya terra ferma i sempre unida. Si mai la pau es trenca, donare un bon cop de flaç tot cercant la llibertat.

– Amb la sang dels espanyols farem tinta vermella per escriure amb lletres ben gran independència.

– Amb la sang dels espanyols farem tinta vermella i escriurem amb la mà al cor Catalunya terra nostra.

– Sense valència no hi ha independència !!!

– Quatre rius de sang uneixen les nostres terres i per resumir que volem ens banya d’or una estrella.

– Poble armat poble respectat.

– Defensar la terra no es cap delicte.

– Unitat per unitat, lluitar per vèncer.

– Si la merda fós or, espanya seria un gran tresor.

– Si espanya fós un donut, Madrid seria inexistent i a la primera caixelada Catalunya independent !!!

– Si mai et diuen espanyol posa’t a riure, i crida ben fort visca terra lliure.

– Sense dones no hi ha revolució, dones lliure en una terra lliure.

– El teu cor es lliure, tigues els valor de fer-li cas.

– Països Catalans independència o mort !!!

– Guillem agulló, mai morirem, mai t’oblidarem.

– Cap agressió sense resposta.

– Contra la societat patriacal , alliberament sexual.

– Que s’en vagin, fora l’exercit espanyol.

– Si mai veus una terra tant bonica com la lluna, no ho dubtis es Catalunya.

– Un pais catalunya. Una llengua el català. Un ball la serdana. I un somni la llibertat. I Si quelcom queda pendent Catalunya independent.

– Un pais catalunya. Una llengua el català. I és que a mi ningú m’enganya Catalunya no és espanya.

– Viure a Catalunya i no saber català es com ser un puta i no saber cardar.

– Si fós espanyol seria fill de puta, però com que sóc català sóc un fill de puta mare.

– Espanya es un merda, el rei un feixista i jo un pobre independentista.

– Canya contra espanya.

– Militars i policia la mateixa porqueria.

– La constitució és la nostra presó.

– Si franco s’aixeques de la tumba quina ostia es fotria contra la tapa.

– " Espanyoles" Aneu-vos preparant perque lluitarem fins al final.

– Un pais catalunya. Una llengua el català. Un ball la serdana. I un somni la llibertat.

– Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor! Venjarem la sang dels patriotes catalans i en llur nom esdevindrem soldats de la llibertat!
– Independentisme vol dir que la gent s’adona de la humiliació que suposa que un país amb capacitat per autogovernar-se hagi de dimitir d’aquesta capacitat davant el poder d’una nació que se li declara superior (Joan Rendé)

– No ploris per una terra que lluita, LLUITA per una terra que plora.

Aquesta frase , encara que sigui molt utilitzada pels moviments independentistes "suaus", té molt més sentit que l’utilitzin els sectors més radicals. si te la llegeixes amb odi a un poble repressor i estàs fart/a de que lluitin per tu , trobaràs , en aquesta oració molt més que lletres : un missatge



2s comentaris

Pau Casals a l’ONU reivindicant Catalunya

[@more@]



Comentaris tancats a Pau Casals a l’ONU reivindicant Catalunya

Comunicat dels lax n busto

Han estat 20 anys.

La veritat és que tants anys donen per a molt. Hi ha qui creu que el Pemi Fortuny va néixer a LNB com els ulls, les orelles o un braç neixen amb nosaltres. No és cert.

Tot va començar l’any 1986. Erem uns jovenets amb moltes ganes i pocs coneixements però vam fer una banda de R’n’R. Vam tenir sort, de fet encara tenim sort. La gent ens ha ofert i ens ofereix la possibilitat de fer allò que més ens agrada i, a més, ens aplaudeix i gaudeix als concerts.

Però a la vida hi ha coses que acaben esgotant les persones i un grup de rock pot arribar a fer-ho. Al Pemi li ha passat.Hi ha maneres de viure que atreuen més el seu interès i nosaltres ho respectem profundament. No només això sinó que el recolzarem i li desitgem el millor en la seva nova aventura.

Ara bé, això no vol dir que LNB s’acabi. De fet, cap de nosaltres en cap moment ho ha pensat. Sempre hem dit que en la nostra formació tots els components tenen la mateixa importància. El Pemi era importantíssim però no més que qualsevol dels altres. Un cop era segur que el Pemi marxava, la qüestió era trobar un cantant nou. Voliem algú que no fos conegut en el nostre ambient, amb il·lusió i un parell de collons per substituir el Pemi Fortuny.

Pensàvem que era impossible però va sorgir la idea del Salva…

El fet és que LNB té un nou component.

[@more@]

Anem a Califòrnia del 15 de gener al 15 de febrer a gravar el pròxim disc amb la Sylvia Massi com a productora. Es tracta d’una persona que ha treballat amb Red Hot, System of a Dawn, REM, Tom Petty, Johnny Cash, Tool, Bjork…, ha treballat amb tothom! Desitjàvem trobar un bon productor per al proper disc i va sorgir l’oportunitat de la Sylvia: no ens ho vam pensar dos cops. Li vam enviar la nostra música i li va agradar molt. Va dir que la màgia de la música és que no entenia les paraules però sí el que voliem dir. Vam connectar.

Fa temps que us volíem comunicar aquesta notícia però hem respectat els desitjos del Pemi. Ell ens va demanar no fer-ho públic fins passat l’últim concert de la gira i és per això que (tot i llegir cada dia el nostre fòrum i patir pel que vosaltres deieu) no us ho hem dit.

Som conscients que hi ha gent que pensarà que LNB sense el Pemi no serà el mateix. De fet és cert que no ho serà. Tindrem una nova veu. Però heu de pensar que l’esperit d’aquesta formació de rock on la sinceritat, l’entrega, el creure en el que fas, la humilitat, l’amor per la música i el fet de considerar el nostre públic com una part fonamental de LNB romandrà exactament igual. Continuarem fent cançons amb ganes que us arribin al cor i continuarem fent concerts on vosaltres sigueu tan importants com nosaltres.

La vida és canvi. Les coses canvien i aquest grup està fent un canvi. L’important és que l’esperit continuï sent el mateix i, no en tingueu cap dubte, això serà així. Intentarem fer millor música i millors concerts que mai.Confieu en nosaltres.

Una abraçada, LNB.

Comentaris tancats a Comunicat dels lax n busto

Llibre “Catalunya té dret a la llibertat”

Autor: Malaret i Sureda, Albert

Proa-literaria | col·lecció Proa debat | ISBN 84-8437-188-3
191 pàgines | 13,5×21,5 cm. | Assaig

Catalunya té dret a la llibertat? constata la següent paradoxa: el desplegament de la democràcia havia d’implicar l’increment de les llibertats col·lectives i individuals i, en conseqüència, una interpretació àmplia de l’Estatut i una dotació generosa de mitjans fiscals. Però el procés de recuperació de les llibertats polítiques de Catalunya sembla més aviat aturat i que comenci un període de regressió. L’Estat reclama les competències atorgades mentre aigualeix la lectura de l’Estatut i retalla les ales del govern català amb la reducció dels pressupostos. En definitiva, els nacionalismes "perifèrics" s’han convertit en un entrebanc per a la l’aplicació centralista de la democràcia que havia de garantir les nostres llibertats. El jurista Albert Malaret constata l’esmentada paradoxa i hi busca una resposta en el dret internacional. Els seus principis, efectivament, atorguen el dret a decidir el propi futur a tota nació a la qual no es permeti desenvolupar ni mantenir la seva identitat, la seva llengua i cultura, i el seu progrés econòmic. Qualsevol nació té dret a independitzar-se si l’Estat la discrimina, no li permet disposar plenament dels seus recursos o la sotmet a un dèficit fiscal sense justificació.

[@more@]

Comentaris tancats a Llibre “Catalunya té dret a la llibertat”

Objectiu nacional

Que Catalunya pugui tenir les seves seleccions esportives competint internacionalment en igualtat de condicions

Que Catalunya pugui tenir les seves seleccions esportives competint internacionalment en igualtat de condicions amb els altres països del món és, i ha de ser, un objectiu nacional de primer ordre. Crec que tots som prou conscients de la importància que per un país encara a mig construir com el nostre pot tenir aquest fet. La transcendència és tan gran que paga la pena que les nostres institucions dediquin tots els recursos necessaris a aquesta finalitat. A més, és l’únic objectiu nacional de primera magnitud que no precisa ni el vist-i-plau ni la comprensió dels nostres veïns d’Espanya. Per a d’altres temes de gran transcendència pel nostre futur com a poble com el nou Estatut o el nou sistema de finançament, cal encara agafar el pont aeri. Per a les Seleccions Catalanes, no. Això no treu que els nostres polític no hagin de fer la seva feina, que és la de parlar i negociar, amb el govern espanyol i amb qui calgui per a cercar solucions. És clar que per a les Seleccions Catalanes depenem d’uns tercers, però aquests no són pas governs hostils a les lògiques aspiracions nacionals del nostre país, sinó persones particulars, privades. És allò que algú ha vingut a anomenar “persones humanes”. I aquest és un camp en el que podem competir. A ningú no se li pot escapar que les “persones humanes” són en molts casos influencia-bles. És clar. Tampoc se li pot escapar a ningú que els estaments governamentals i privats espanyols no són gens proclius a les nostres aspiracions i que, en conseqüència, faran allò que puguin per a barrar-nos el pas utilitzant totes les influències i mecanismes que estiguin al seu abast. Va quedar tot plegat ben palès a l’assemblea de la Federació Internacional de Patinatge a Fresno. Ara bé, nosaltres també en tenim de capacitat d’influència i crec, sincerament, que en podem tenir més que ningú perquè ens hi juguem també més que ningú. Existeixen multitud de mecanismes per procurar influir en les persones. Està tot inventat

[@more@]

. Des de convincents discursos i raonaments de la lògica fins a empreses especialitzades en relacions publiques. Des de defensa comuna dels valors humans fins a lobbys especialitzats. Des de la convicció i els sentiments fins als grans bufets d’advocats. És qüestió de posar-s’hi. Sabem fer-ho.Vam aconseguir en el seu moment uns Jocs Olímpics i això és molt més fácil. No necessitem cap miracle. Només ens necessitem a nosaltres mateixos i la força que ens donen les nostres conviccions i els nostres recursos. Aquesta batalla la podem guanyar.

Xavier Vinyals

Comentaris tancats a Objectiu nacional

Política en ignorància per Eric Bertran

Ens diuen que el futur està entre Mas i Montilla però jo no ho acabo de veure clar.

Primer analitzo el PSC i veig que li passa alguna cosa. Està cobert de misteris… Primer aproven un Estatut aquí i al cap d’uns dies el desmunten a Madrid.

Han començat a implantar la censura; primer fan fora Esquerra del govern per no estar d’acord amb l’Estatut i mantenir-se fidel i legítim al parlament català i ara fa pocs dies fan fora el primer secretari general de les Joventuts Socialistes de Martorell per protestar contra els insults del PP… S’espanyolitza TV3. Misteriosament Maragall no es presenta a la reelecció i Clos deixa l’alcaldia de Barcelona, tot substituint els seus noms per Montilla i Hereu. El primer, nouvingut mal educat que no s’ha dignat a aprendre la llengua del país que li dóna de menjar, i el segon que encarrega un pregó a les festes de la Mercè en castellà. Paral·lelament la dona de Maragall deixa el partit i alguns alcaldes i regidors socialistes d’ajuntaments també ho fan.

Passen moltes coses al PSC i no es veu cap explicació que no vingui de Madrid. Fan un lema de campanya que es diu “Fets, no paraules” però les seves paraules mai no coincideixen amb els fets.

[@more@]

Montilla surt a una revista espanyola sobre premsa del cor, demana fer un debat en Castellà a Televisió Espanyola amb en Mas, des de la Generalitat fan publicitat de les eleccions en castellà.

Montilla insisteix en que el que fa el PSOE no té res a veure amb el que fa el PSC, que són coses diferents, tot i així rebutja la proposta de Maragall de demanar per al PSC un grup parlamentari propi al congrés dels diputats de Madrid.

Montilla vota a favor d’un Estatut que diu que els funcionaris de la Generalitat hauran de tenir com a mínim el nivell C de català i ell no té aquest nivell i vol ser el president… En una entrevista amb l’economista Sala-i-Martín perd els nervis i el comença a insultar…

El que deia, no s’agafa per enlloc aquest home.

Al mateix temps a Convergència però… en Mas també surt a una revista espanyola sobre premsa del cor, no vota a favor de per exemple, lleis com la de l’etiquetatge en català, defensava la Constitució Europea que no reconeixia el català com a llengua oficial, Duran qüestiona les seleccions nacionals catalanes, Mas deia que no acceptaria un Estatut que no reconegués Catalunya com una nació, el va acceptar i ara ha d’acabar anant al notari a deixar per escrit que no pactarà una vegada més amb el PP perquè és conscient que la gent no pot confiar amb el seu partit. Tot plegat també misteriós ja que són coses que no tenen sentit quan s’anomenen “nacionalistes”. Aquí els fets també tenen forces incoherències amb les paraules.

Ens donen la imatge de que les opcions són Mas o Montilla, i és obvi que tinguem aquesta imatge ja que la majoria de mitjans de comunicació són o de convergència o dels socialistes. Iniciativa i Esquerra no tenen mitjans.

Si ens creiem sempre les opcions que ens planteja la gent que té el poder mediatic mai no podrem veure més enllà del que ens vulguin fer veure. Per tant, potser és hora de buscar noves opcions i donar una oportunitat als altres.

Comentaris tancats a Política en ignorància per Eric Bertran

PEMY DEIXA ELS LAX N BUSTO

Hola companys, ja fa uns dies que volia fer un escrit en aquest fòrum convidant-vos a compartir amb mi i amb el grup el que està sent un dels dies més importants de la meva carrera musical. La meva idea era fer-ho de la manera menys traumàtica per tothom, però la sorpresa va ser que ja ho vàreu saber tot abans del que jo tenia previst. I és que aquests tipus de notícies corren de boca en boca i sense que es pugui controlar de cap de les maneres. Per respecte a tots vosaltres, he volgut “aparèixer a casa vostra” per tal de confirmar la noticia, com ho tenia pensat i abans de fer-ho a la premsa.

Avui durant el concert no he baixat al públic a la cançó “Apareix-te a casa meva”, he pujat a la oficina de “La Mirona” per aparèixer a casa de tots els que no heu pogut assistir al que serà el “meu” últim concert amb el grup.

Desprès de vint anys compartint escenari amb els meus companys i amb vosaltres, el públic, he decidit donar un gir radical a la meva vida per tal de poder fer tot allò que el meu cor em dicta. M’explico:
A mitjans de l’any 1986 i just quan el meu grup musical de referència es dissolia, va ser quan nosaltres vàrem començar aquesta aventura amb el grup i només nosaltres sabem el que ens ha costat arribar fins aquí, rebutjant feines, fent cas omís a alguns consells dels nostres familiars (“on vas amb la guitarra, ¡au vinga baixa de la parra!”), renunciant a moltes coses i pensant el que seria millor per poder portar a terme la nostra il•lusió, poder viure del que realment ens agradava, la música.
[@more@]
No, no són feines fàcils les que es fan amb el cor, sovint topen amb la més senzilla lògica, perquè si a mi m’agradessin més les feines lògiques potser hagués dedicat la meva vida a un altre tipus de feina, estaria pagant unes fantàstiques hipoteques, esperant a tenir el tercer fill (amb les corresponents subvencions del estat) i intentant buscar una estabilitat emocional en la qual no hi trobo la més senzilla lògica.

Desprès de diferents viatges que he fet pel món al llarg de la meva vida, me’n he adonat, que som nosaltres mateixos els que per aquesta “lògica” encadenem la nostra existència, i que utilitzem i tenim lligat a la resta del món per poder mantenir les nostres pròpies cadenes, lligams i “privilegis”.

Ara, en aquest moment, torno a tenir la necessitat d´ escoltar el meu cor i continuar endavant. Hem disposo abandonar un vaixell que no s’està enfonsant, perquè aquest continuarà, i esperem que amb molta força. El que vaig a fer es pujar en un altre vaixell més gran i que pretén arribar encara més lluny, per poder contribuir a ajudar a una part del 80% restant de la humanitat que malviu perquè nosaltres puguem continuar vivint amb la nostra “lògica”.

Molts podeu pensar que es pot ajudar a la gent sense necessitat de deixar de fer la meva feina actual, però jo m’he considerat sempre més comunicador que músic i em seria impossible poder treballar amb gent sense tenir-los a prop.

En aquest moment ( i entre d’altres projectes), estic treballant en la creació d’una ràdio a Madina Junction, que és una comarca remota del nord de Sierra Leona, amb la finalitat d´ impartir classes als nens que s’han de quedar a casa treballant per ajudar als pares, donar consells sanitaris per poder lluitar contra desenes de malalties i intentar poder fer que més de 135.000 persones puguin dur una vida al menys una mica més digna que la que han tingut fins ara. Sóc plenament conscient de que no canviaré el món, però el meu cor serà una mica més ple només pel fet de intentar millorar-lo.

Per acabar, vull donar les meves més sinceres gràcies a tots per haver-nos recolzat en tots els nostres discs i en els nostres concerts i de fer que no pugui oblidar en tota la meva vida aquests meravellosos vint anys que he passat cantant per a vosaltres amb els Lax´n Busto.

Ostres s’està acabant la cançó! Vaig a acabar el concert….
Us estimo molt a tots i no deixeu d´ escoltar els vostres cors…

Pemi Fortuny

3s comentaris

LA MILLOR JUGADORA DEL MÓN D´HOQUEI VOL JUGAR AMB CATALUNYA


Núria Camón, millor jugadora del món d’hoquei herba, vol jugar amb Catalunya
Més de 150 partits internacionals i el títol de millor jugadora del passat Mundial Femení de Madrid d’Hoquei Herba 2006 acrediten Núria Camón.
La jugadora del RC Polo, de 28 anys, ha concedit una entrevista a la versió digital del diari El Mundo on deixa clar el seu pensament sobre l’oficialitat de les Seleccions Esportives Catalanes.
Al llarg de l’entrevista diu ”m’encantaria poder jugar amb la selecció catalana. A Catalunya hi ha molta solera en aquest esport, han sortit grans jugadors/es. M’agradaria jugar en un campionat internacional amb la selecció de Catalunya, com a la gent de Madrid, Euskadi o Andalusia segur que ho voldrien. Seria una passada, la veritat”

[@more@]
A la pregunta de què faria si pogués escollir entre Catalunya o Espanya, la seva resposta ha estat ” escolliria la catalana. El que passa que només puc jugar campionats internacionals amb l’espanyola". Acte seguit, quan li pregunten si és hipòcrita només jugar amb Espanya per poder competir a nivell internacional, la Núria ha respost ”crec que no. Jugo un esport que estimo. Jugo perquè és el que vull, són les competicions on puc jugar”. També ha estat clara davant la pregunta sobre què sent quan es posa ”la roja”; la jugadora catalana, ha respost ”penso en guanyar”.
Amb actituds com aquesta queda clara la voluntat de molts esportistes catalans/es de voler representar oficialment a Catalunya.
Per ells/es i per totes les persones que ho desitgen la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes treballa cada dia per fer-ho realitat ben aviat, informa "seleccions.org".

Comentaris tancats a LA MILLOR JUGADORA DEL MÓN D´HOQUEI VOL JUGAR AMB CATALUNYA

Entrevista a Oleguer, jugador del FC Barcelona

[@more@]

Comentaris tancats a Entrevista a Oleguer, jugador del FC Barcelona