ORIOL BUIGUES : ” O TENIM UN ESTAT O LA NOSTRA CULTURA SEGUIRÀ FOTUDA “


("A Frankfurt no hi anàvem a defensar el castellà"
projecció · "L’Institut Ramon Llull fa el que li deixen fer, però en general es fa poca promoció de la cultura catalana a l’estranger" avantguarda · "Hem perdut cert esperit trencador", diu Oriol Buigas en l´entrevista realitzada per Antoni Aira a l´Avui. Oct/2006)

Com a arquitecte contempla amb especial satisfacció la qualitat de les arts plàstiques a casa nostra. Però en conjunt contempla amb desencís un cert estancament de la producció cultural catalana.
Seguim sent un país d’avantguarda en el món de la cultura.
Això sempre depèn amb qui ens comparem. Al costat d’Espanya sí que ho som, però de bandera a Europa no ho som. Perquè si ens comparem amb França, amb Alemanya o amb Gran Bretanya, tenim una cultura fluixeta. De fet, la que correspon a un país petit, sense Estat i raquític de recursos econòmics.
Malament m’ho pinta.
Home, no. Perquè és del tot admirable que la cultura catalana encara s’aguanti i vagi endavant amb els recursos tan limitats amb què compta. De fet, el problema més important de la nostra cultura és la manca de finançament. De fet, sense diners no hi ha cultura, no hi ha educació, i això és un peix que es mossega la cua. Si no solucionem aquest problema de fons, no hi haurà res a fer.
[@more@]La solució per sortir d’aquest bucle?
Un finançament com ens cal. I això, no ens enganyem, Espanya no ens ho donarà. Així que o tenim un Estat propi o la nostra cultura seguirà fotuda. Tenim un país petit i migradet en recursos, així que no demanem impossibles al món de la cultura.
Es podria demanar un gran pacte cultural, com s’ha fet en altres àmbits?
Això depèn dels partits i de la seva entesa. Per tant, la cosa està molt complicada. De fet, avançaríem prou si el partit de govern de torn ho tingués clar, però passa que a casa nostra cap partit té la cultura com a programa fonamental. I cap es planteja l’educació com a base de la cultura. Això és letal.
L’esquerra n’ha fet tradicionalment molta bandera, de la cultura…
Això semblava, i segurament en la darrera fase s’ha notat en certa manera, però els problemes de fons segueixen sent els mateixos.
I què creu que han suposat debats com Frankfurt?
Jo crec que cultura catalana és tot el que es produeix al país, però reconec que hi ha unes bases fonamentals que són les que es fan en català. És evident que la cultura catalana es produeix en diferents idiomes, però una oportunitat com Frankfurt s’havia d’aprofitar per als qui estan en pitjors condicions, i això és la producció en català. Per defensar la llengua castellana no ens cal la Fira de Frankfurt. Coses com aquesta ens serveixen per defensar el català.
I l’Institut Ramon Llull hi ajuda prou, en aquesta defensa?
Fa el que li deixen fer. Però en general es fa molt poca promoció de la producció de la cultura catalana a l’estranger. Sempre per allò dels pocs diners amb què comptem. Ens caldria una forta política d’exposicions a l’estranger, una forta política de promoció, presència de la nostra producció literària a les principals biblioteques d’arreu… I això no es pot fer perquè no hi ha calers.
Però hi ha interès per la cultura?
Cada casa és un món, però en general Catalunya és un país amb interès per la cultura, malgrat que hem perdut un cert esperit trencador i capdavanter dels temps de la República. En això insisteixo que el món educatiu hi té molt a dir. Malgrat tot, som un país pobre i dominat, i Déu n’hi do el que hem fet a nivell de cultura. No defallíssim pas!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.