La merda d’un impresentable

l’ex President de la Xunta de Galiza, un feixista de tota la vida, Manuel Fraga Iribarne, ara escudant-se en un nacionalisme més que sospitós i demagògic, dona les últimes cuades de ràbia, com una serp verinosa amb odi i insídies a tot el que li posa un micròfon o una càmera al davant. No va tenir prou de pertànyer a la fastigosa ventrada feixista del magnicida i dictador Francisco Franco, ocupant càrrecs i prebendes, sembrant d’odi i injustícies a tots els pobles de l’Estat, que ara dedica les seves paraules, feixistes, insidioses, i plenes de fel al col·lectiu homosexual.

Fa pocs dies va carregar de valent contra el poble basc i se’n va fotre de Catalunya tenint els sants pebrots de dir que l’any 1934 aquí no va passar rés. Collons! Tot un govern legítim al vaixell Uruguai –és a dir a la pres- I no va passar rés? Que vagin ell i tots els del seu entorn a cagar a la via!

Segons sembla, té “Butlla”. Aquí a Catalunya, si qualsevol polític, -ja no dic al President de la Generalitat- se li hagués acudit parlar amb el to prepotent d’aquest neci taral·lirot feixista, que en prou feines camina amb les seves misèries, alhora que vomita insults contra bascos i catalans, tindríem a “la premsa madrilenya de la caverna” demanant caps i reclamant boicots “al pa amb tomàquet” i potser al “all i oli”.

[@more@]

És penós que un neci ximplet que traspua rancúnia i que a cavall de les seves ja desgastades neurones, estigui contínuament insultant i bavejant, contra qualsevol dels col·lectius de ciutadans lliures dels pobles i nacionalitats d’Espanya. Que es parli clar de les seves responsabilitats com a ministre del ”nan, tirà i traïdor que va ser Franco ”, que els periodistes, potser fills dels altres periodistes que van patir la seva tirania sofisticada, amb la seva verinosa i malparida llei de premsa, tinguin el coratge –cal dir avui en dia els collons- d’explicar tot el seu negre i trist recorregut com polític d’un govern traïdor i colpista.

Que parlin de Montejurra, és a dir amb morts inclosos, que parlin d’aquella llei de premsa, que expliquin com es va gallejar com un fatxenda amb l’exabrupte pinxo, perdona vides i macarró de “la calle es mía”, i de tantes i tantes cabronades que va fer aquest botxí del “Franquisme”.

Perquè, si a Xile ara és jutja als botxins aquí no ho fem? Res de res de “tancar ferides”. No és queixen i amb raó les víctimes del terrorisme quan hi ha un perill de què es puguin lliurar els assassins d’ETA de la presó? Doncs, deixem-nos d’excuses i anem al moll de l’os. Cal posar a tothom on es mereix d’una vegada per sempre.

Quines ironies!, el jutge estrella, el senyor Garzón, ara se’ns en va als Estats Units a donar conferencies, jo pregunto: Perquè no és queda aquí i demana responsabilitats als botxins del franquisme? Milers de ciutadans esperen justícia davant de fantasmagòriques tombes de desapareguts. Familiars que van morir, tant sols per defensar la legalitat republicana.

El presumpte suport que cínicament demana a l’Apòstol Santiago, aquest irrepresentable i fastigós fetus de la foscor i el feixisme, perquè “executi una força renovadora” podria ser l’acomiadament a l’oblit de tan tràgic i dantesc personatge, que davant les portes gairebé de la mort, continua traspuant odi i rancor, davant els ximples que fins i tot li segueixen i li riuen els acudits i facècies que li surten del seu pervertit cervell. Si hi ha Déu que el confongui per sempre.

Josep Lluís Domènech



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.